Col·lecció: Papers del Pacte Industrial
Des de la crisi del 2008 s’ha produït un canvi en la valoració de l’activitat industrial, i, de retruc, dels polígons industrials, amb un augment significatiu d’atenció i d’inversió de totes les administracions públiques en plans i programes de millora per a la competitivitat d’aquests espais. Tanmateix, els objectius sobre el quals es dissenyen i despleguen aquestes millores segueixen les lògiques de la substitució del nou pel vell i de transformació; uns plantejaments contradictoris amb les dinàmiques actuals en què els usos i les activitats ja no treballen sobre lògiques de substitució sinó que es reformaten: les TIC estan reformatant les oficines, els espais de treball i les maneres d’organitzar-se, els cultius sense sòl estan reformatant l’agricultura, i la robòtica reformatarà la producció. En aquest context, com s’ha de plantejar l’acció pública en els polígons industrials?