El pacte entre els actors socioeconòmics és fonamental per impulsar una reindustrialització sostenible

• El Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa” presenta, en col·laboració amb el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, els resultats del cicle Reindustrialització i sostenibilitat. Horitzons per a un nou desenvolupament econòmic. 

• Eloi Montcada, cap de consultoria de Lavola; i Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial, han explicat que el pacte per a una reindustrialització sostenible s’ha de basar en la cocreació, la col·laboració i la corresponsabilitat de tots els actors implicats.  

• Una mentalitat industrial, la transició cap a una economia circular, la indústria 4.0 i la digitalització i aquest pacte entre els actors del sistema socioeconòmic, són els pilars bàsics per impulsar una reindustrialització sostenible.  

• Reindustrialització i sostenibilitat. Horitzons per a nou desenvolupament econòmic és un cicle que es va iniciar el passat mes de setembre amb l’objectiu de generar reflexió i debat per identificar tendències de futur i aportar idees innovadores per impulsar la reindustrialització sostenible.  

Barcelona, 20 de març de 2018. El Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa” i el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona han presentat avui la jornada de clausura del cicle Reindustrialització i sostenibilitat. Horitzons per a nou desenvolupament econòmic iniciat el passat mes de setembre i que ha estat alineat amb la missió del Pacte Industrial d’impulsar la competitivitat de la indústria, fomentar la creació de l’ocupació i millorar la cohesió social i la sostenibilitat del territori metropolità. 

En aquesta última jornada, s’han exposat casos d’èxit i bones pràctiques empresarials i territorials de reindustrialització sostenible. Hi ha participat Marta Anglada, responsable d’economia verda i sostenibilitat a Ferrer; Maria Salamero, directora d’estratègia de sostenibilitat i comunicació a Aigües de Barcelona; Carles Sanz, responsable de l’àrea de retail a Cafès Novell; Johanna Alakerttula, responsable de projectes al Consell de la Regió de Tampere (Finlàndia); José María Fernández, responsable de projectes a Ihobe, Sociedad Pública de Gestión Ambiental del govern basc (País Basc), i Wayne Hubbard, director executiu del London Waste and Recycling Board (Regne Unit). 

Eloi Montcada, cap de consultoria de Lavola, i Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, han presentat les principals conclusions de les jornades precedents i les propostes d’actuació sorgides en les reunions del grup d’experts que ha seguit l’evolució del cicle, iniciat el passat mes de setembre. Aquest grup d’experts ha estat format per representants de l’Administració pública, d’organitzacions empresarials i sindicals, universitats i centres de recerca. 

Els pilars bàsics de la reindustrialització sostenible 

L’escassetat de recursos naturals i el canvi climàtic obliguen a impulsar, amb una certa necessitat d’immediatesa, canvis que permetin transformar el model productiu actual cap a un model més sostenible i resilient. En aquest sentit, es conclou que els pilars bàsics sobre els que s’ha de recolzar la transformació de la indústria són el pacte entre els actors del sistema socioeconòmic, l’economia circular, la indústria 4.0 i la digitalització i la mentalitat industrial. 

Pacte entre els actors del sistema socioeconòmic: La complexitat del procés evolutiu de la indústria requereix d’un enfocament sistèmic que integri les perspectives dels diferents agents socials i econòmics involucrats. El pacte entre els actors és el lligam fonamental per garantir el canvi de paradigma social i cultural, acompanyat del canvi de paradigma tecnològic, que impulsi la reindustrialització sostenible. Per tant, es pot afirmar que “reindustrialitzar és pactar”. 

Economia circular: La indústria té un compromís inherent amb la gestió del medi ambient per la quantitat de recursos que utilitza i els impactes derivats de l’activitat industrial. La participació de la Comissió Europea en aquest cicle ha estat clau per conèixer la seva visió estratègica respecte el futur de la indústria. Un futur protagonitzat per la transformació del sector en una indústria sostenible i intel·ligent, oberta a la digitalització, la innovació i la decarbonització, col·locant l’economia circular com a pilar fonamental de la revolució industrial i la resposta als principals reptes globals. Així doncs l’economia circular es concep com un conjunt de principis transversals a tots els sectors de l’economia i sobre el que s’ha de basar el model de producció del futur. 

Indústria 4.0 i la digitalització: Segons les noves tendències de la indústria, es concep col·locar la tecnologia al servei de la societat i identificar com utilitzar-la per afrontar els reptes globals que amenacen la sostenibilitat i la preservació dels sistemes. La indústria 4.0 i la digitalització es presenten com a facilitadors per consolidar un model productiu i sostenible. Els àmbits d’aplicació serien les energies netes, els sistemes de transport intel·ligents, la producció i consum sostenibles, l’ús sostenible dels recursos naturals i les ciutats i llars més intel·ligents. 

Mentalitat industrial: Els experts han constatat que l’adaptació a les noves realitats i els reptes que es presenten, tant en l’actualitat com en el futur, obliguen a la indústria a sotmetre’s a un procés evolutiu constant. Tenint en compte les interrelacions complexes de la indústria, la reindustrialització sostenible es planteja com un canvi sistèmic, amb una visió a mig i llarg termini, que reflecteixi la mentalitat industrial de l’economia i sigui resultat d’un pacte entre els diversos actors del sistema. 

Anticipar-se als canvis 

El document conclusiu d’aquest cicle també concreta que els agents socials i econòmics han de ser capaços d’anticipar les tendències i les seves repercussions sobre el teixit industrial. La participació del públic en les jornades ha mostrat una preocupació al voltant del futur del treball i els efectes sobre el mercat laboral. Així doncs, anticipar quines competències son necessàries per afrontar les noves professions permetrà definir les actuacions, instruments i infraestructures que recolzin i garanteixin l’ocupació de les persones i l’estabilitat del mercat laboral.  

D’altra banda, l’anticipació és fonamental en la planificació de les polítiques públiques necessàries per protegir el mercat laboral i garantir el futur del treball. Des d’un enfocament sistèmic, cal impulsar les polítiques públiques a partir del diàleg amb els diferents sectors productius i els sectors formatius. 

L’acció col·lectiva, principal línia d’actuació 

De fet, l’acció col·lectiva es presenta com un aspecte prioritari, ja que la necessitat del pacte entre actors socioeconòmics és bàsic per a la reindustrialització i per promoure un canvi de paradigma global. Integrar les visions dels diversos actors significa adoptar noves formes de relació que es basin un una cultura col·laborativa i amb una perspectiva transdiciplinària. El concepte de corresponsabilitat es relaciona amb garantir els mecanismes socioeconòmics que reequilibrin de forma raonable els beneficis i els costos de la revolució industrial. Així doncs, l’acció col·lectiva és l’eina que permetrà als diversos actors assumir de forma proactiva la seva responsabilitat en la transformació de la indústria i fer tangible el seu compromís, a través del diàleg i la concertació.  

En aquest sentit, per a Carles Rivera, “la participació i el diàleg entre tots els actors implicats demostra –segons molts estudis i diversos exemples com els que hem vist avui-, que són elements fonamentals per a l’èxit de les accions d’impuls de l’economia circular, la sostenibilitat i la competitivitat dels territoris i de les empreses”. Per això, conclou Rivera, “Reivindiquem l’enfortiment d’espais multiactors, com el Pacte Industrial, que propiciïn la cooperació i el diàleg entre administracions, empreses, agents socials i altres entitats”.  

---

EL PALAU MACAYA, CENTRE DE REFLEXIÓ 

Amb més de 100 anys d’història, el Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa” és un dels emblemes arquitectònics modernistes de la ciutat de Barcelona. Des de l’any 1947, el Palau ha estat estretament vinculat a l’expansió de l’Obra Social ”la Caixa”, acollint primer l’Institut Educatiu de Sordmuts i de Cecs i, amb posterioritat, el Centre Cultural de la Fundació “la Caixa”, precedent dels centres CaixaForum. L’any 2012 el Palau va obrir les seves portes amb l’objectiu d’erigir-se com a centre de pensament i reflexió per al món professional i acadèmic i ser un espai de referència per impulsar la reflexió i la transformació social. 

La seu del Club de Roma i l’EEH

Des d’abril de 2013, el Palau es converteix en la seu de l’Oficina a Barcelona del Club de Roma, per cooperar en el debat, la transformació i el coneixement dels problemes de l’àrea d’Europa, Mediterrani i Orient Mitjà, especialment en els temes relacionats amb els recursos, l’energia i el medi ambient. Actualment, aquest centre de reflexió és també la seu de l’Escola Europea d’Humanitats (EEH), un projecte impulsat per l’Obra Social ”la Caixa” i coordinat per l’equip directiu de la prestigiosa revista La Maleta de Portbou, que té l’objectiu de contribuir al debat cultural i europeu, utilitzant la clau humanística com a punt de partida.