08-02-2018
- Elisenda Jové Llopis de la URV ha estat la guanyadora en la categoria Indústria verda per al creixement sostenible, impulsada pel Pacte Industrial, amb un assaig sobre els efectes de les ecoestratègies en el creixement de les pimes.
- La resta de treballs guanyadors han tractat temes com un robot social, els “comuns urbans”, les emissions de CO2 i la teoria de la participació pública en el disseny de polítiques.
- L’IND+I Science és un exemple de col·laboració entre institucions públiques, universitats i empreses per tal de fomentar la ciència i la innovació en empreses i territoris.
L’IND+I Science, la plataforma de recerca que promou la investigació i la divulgació científica en indústria, innovació i ciutats sostenibles, a través de la perspectiva del valor públic i de la finalitat pública, ha celebrat el passat 8 de febrer a Barcelona l’acte de lliurament de premis de la primera edició IND+I Science 2018. Carles Ruiz, president del Consell Assessor de l’IND+I i secretari del Pacte Industrial, i Sònia Recasens, diputada delegada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, han lliurat el premis als millors assajos de recerca en indústria, innovació i l’agenda de les ciutats sostenibles.
El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona promou aquesta iniciativa conjuntament amb l’IND+I, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’Institut for Innovation and Public Purpose (IIPP) de la University College London, i amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’IND+I Science vol posar la ciència al servei del desenvolupament sostenible, innovador, industrial i territorial. Es busca influenciar i millorar l’eficàcia dels instruments de política pública que s’estan portant a terme a nivell regional i local, generant debat sobre l’aplicació de la investigació en el nostre dia a dia.
Premi Indústria Verda per al creixement sostenible
El Pacte Industrial ha impulsat la categoria de premis Indústria verda per al creixement sostenible seguint el seu compromís amb el desenvolupament i la sostenibilitat del territori metropolità i amb vocació de contribuir a apropar el coneixement basat en evidència científica als policymakers. La guanyadora en aquesta categoria ha estat Elisenda Jové Llopis, estudiant del programa de doctorat en Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb l’assaig Eco-strategies and firm growth in SMEs: EU15 and new EU members, en què ha analitzat la relació entre un seguit de pràctiques verdes i el creixement empresarial, prenent com a mostra 11.336 pimes de 28 països de la Unió Europea. Les ecoestratègies analitzades han estat: reducció d’aigua, reducció d’energia, ús d’energies renovables, reducció de materials, minimització de residus, reciclatge, disseny de productes fàcils de mantenir, reparar o reutilitzar.
Jové conclou que no totes les ecoestratègies tenen el mateix efecte en el creixement empresarial de les pimes. L’anàlisi assenyala que la utilització d’energies renovables, el reciclatge i el disseny de productes fàcils de mantenir, reparar o reutilitzar tenen un impacte positiu en el rendiment de les empreses. A més, un altre factor amb efectes positius és el volum d’inversió i la diversitat d’ecoestratègies implementades. Jové apunta que com que poques pimes europees tenen capacitat de fer grans inversions i/o desenvolupar múltiples ecoestratègies, hi ha marge per a la implementació de polítiques públiques en aquest sentit.
Les altres categories de premiats
En la categoria Agenda de ciutats sostenibles, Jordi Rosell (Universitat de Barcelona) ha analitzat en el seu assaig com afecten els factors socioeconòmics a les emissions de CO2 dels individus en la seva mobilitat quotidiana, revelant que el gènere, els ingressos i el municipi de residència tenen una gran incidència, però no els estudis i l’ocupació. Els resultats de la investigació possibilitarien realitzar una millora en les polítiques de mobilitat urbana. Rosell ha afirmat que “el 10% de veïns de l’AMB emeten el 50% del total de CO2”.
En la mateixa categoria, Núria Vallès (Universitat Autònoma de Barcelona) analitza algunes qüestions vinculades amb la participació en els processos de disseny tecnològic, a partir d’una experiència participativa amb infants per dissenyar un prototip de robot social per a un hospital pediàtric pensat per interactuar amb les persones seguint les normes de conducta social. L’estudi proposa eixamplar la discussió sobre la democratització de la tecnologia, introduint en el debat les responsabilitats, en aquest cas de cura, en les ciutats intel·ligents i sostenibles.
En la categoria Polítiques d’innovació metropolitana, Carlos Cámara (Universitat Oberta de Catalunya) se centra en el concepte dels “comuns urbans”, terme antic que ha ressorgit en un context de crisi global, que afecta diversos àmbits de la societat. L’objectiu de la recerca és comprendre aquest concepte, a partir de l’estudi de 29 casos etnogràfics de la Barcelona de principis del segle XXI, confeccionant cinc discursos a partir de les seves reivindicacions, autogestió i institucionalització, materialitat i tecnologia i cultura lliures. Cámara ha afirmat que “sense les comunitats i les persones que hi ha darrera, no es podria parlar de comuns urbans. Són els que decideixen com s’organitzen per gestionar comunitàriament un determinat recurs”.
Finalment, en la categoria Innovació i indústria, Liliana Fonseca (Universitat d’Aveiro, Portugal, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona) profunditza en la teoria de la participació pública en el disseny de polítiques, posant especial èmfasi en el potencial de les universitats per contribuir a una innovació més informada, efectiva i a polítiques de desenvolupament regional, mitjançant el recolzament d’altres actors interessats, desbloquejant la inèrcia institucional. L’estudi reflecteix que el potencial de les universitat és cada cop més rellevant en una societat competitiva basada en el coneixement.
Les conclusions de l’acte han estat a càrrec de Rainer Kettel, subdirector de l’Institute for Innovation and Public Purpose de la University College London, que ha insistit en la importància de la innovació per avançar en polítiques públiques. També hi han participat el Dr. Albert Sorribas, vicerector de Política Científica i Tecnològica de la Universitat de Lleida, la Dra. Maria Callejón, ex-Vicerectora de Política Internacional i ex-Catedràtica d’Economia del Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial de la Universitat de Barcelona i la Dra. Montserrat Pallarès-Barberà, cap del Grup de Recerca en Geografia Econòmica del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que han debatut amb els guanyadors i el públic el contingut dels assajos.
Etiquetes: IND+I, IND+I Science, Innovació, Recerca