21-03-2018
El passat 20 de març ha tingut lloc la jornada de clausura del cicle “Reindustrialització i sostenibilitat. Horitzons per a un nou desenvolupament econòmic” organitzat pel Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona i seleccionat en la convocatòria de projectes de reflexió al Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa. L’objectiu del cicle ha estat generar reflexió i debat per identificar tendències de futur i aportar idees innovadores per impulsar la reindustrialització sostenible. El cicle es va iniciar el passat mes de setembre i ha estat alineat amb la missió del Pacte Industrial d’impulsar la competitivitat de la indústria, fomentar la creació de l’ocupació i millorar la cohesió social i la sostenibilitat del territori metropolità.
En aquesta última jornada, s’han exposat casos d’èxit i bones pràctiques empresarials i territorials de reindustrialització sostenible. Hi ha participat Marta Anglada, responsable d’economia verda i sostenibilitat a Ferrer; Maria Salamero, directora d’estratègia de sostenibilitat i comunicació a Aigües de Barcelona; Carles Sanz, responsable de l’àrea de retail a Cafès Novell; Johanna Alakerttula, responsable de projectes al Consell de la Regió de Tampere (Finlàndia); José María Fernández, responsable de projectes a Ihobe, Sociedad Pública de Gestión Ambiental del govern basc (País Basc), i Wayne Hubbard, director executiu del London Waste and Recycling Board (Regne Unit).
Eloi Montcada, cap de consultoria de Lavola, i Carles Rivera, coordinador gerent del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, han presentat les principals conclusions de les jornades precedents i les propostes d’actuació sorgides en les reunions del grup d’experts que ha seguit l’evolució del cicle. Aquest grup d’experts ha estat format per representants de l’Administració pública, d’organitzacions empresarials i sindicals, universitats i centres de recerca.
Els pilars bàsics de la reindustrialització sostenible
L’escassetat de recursos naturals i el canvi climàtic obliguen a impulsar, amb una certa necessitat d’immediatesa, canvis que permetin transformar el model productiu actual cap a un model més sostenible i resilient. Es conclou que els pilars bàsics sobre els que s’ha de recolzar la transformació de la indústria són el pacte entre els actors del sistema socioeconòmic, l’economia circular, la indústria 4.0 i la digitalització i la mentalitat industrial.
L’acció col·lectiva, principal línia d’actuació
L’acció col·lectiva es presenta com un aspecte prioritari, ja que la necessitat del pacte entre actors socioeconòmics és bàsic per a la reindustrialització i per promoure un canvi de paradigma global. Integrar les visions dels diversos actors significa adoptar noves formes de relació que es basin una cultura col·laborativa i amb una perspectiva transdiciplinària. El concepte de corresponsabilitat es relaciona amb garantir els mecanismes socioeconòmics que reequilibrin de forma raonable els beneficis i els costos de la revolució industrial. Així doncs, l’acció col·lectiva és l’eina que permetrà als diversos actors assumir de forma proactiva la seva responsabilitat en la transformació de la indústria i fer tangible el seu compromís, a través del diàleg i la concertació.
En aquest sentit, per a Carles Rivera, “la participació i el diàleg entre tots els actors implicats demostra –segons molts estudis i diversos exemples com els que hem vist avui–, que són elements fonamentals per a l’èxit de les accions d’impuls de l’economia circular, la sostenibilitat i la competitivitat dels territoris i de les empreses”. Per això, conclou Rivera, “reivindiquem l’enfortiment d’espais multiactors, com el Pacte Industrial, que propiciïn la cooperació i el diàleg entre administracions, empreses, agents socials i altres entitats”.
Anticipar-se als canvis
El document conclusiu d’aquest cicle també concreta que els agents socials i econòmics han de ser capaços d’anticipar les tendències i les seves repercussions sobre el teixit industrial. La participació del públic en les jornades ha mostrat una preocupació al voltant del futur del treball i els efectes sobre el mercat laboral. Així doncs, anticipar quines competències son necessàries per afrontar les noves professions permetrà definir les actuacions, instruments i infraestructures que recolzin i garanteixin l’ocupació de les persones i l’estabilitat del mercat laboral.
D’altra banda, l’anticipació és fonamental en la planificació de les polítiques públiques necessàries per protegir el mercat laboral i garantir el futur del treball. Des d’un enfocament sistèmic, cal impulsar les polítiques públiques a partir del diàleg amb els diferents sectors productius i els sectors formatius.
Etiquetes: Cicle #HoritzóIndústria, Economia circular, Indústria 40, Ocupació, Reindustrialització, Sostenibilitat