🌹📖 Recomanacions de llibres per aquest Sant Jordi

19-04-2023

Un any més volem recomanar-vos algunes lectures sobre indústria, sostenibilitat i desenvolupament local coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi. No oblideu que a la secció “Publicacions” d’aquest web trobareu les edicions del Pacte Industrial.

Feliç diada de Sant Jordi i bones lectures!

Feu clic a cada títol per obtenir més informació:

Chip War: The Fight for the World’s Most Critical Technology

Chris Miller (2022)

Chip War és un relat de la batalla des de fa dècades per controlar el que s’ha convertit en el recurs més crític del món, la tecnologia del microxip, amb els Estats Units i la Xina cada cop més en conflicte. Els microxips són el nou petroli, el recurs escàs del qual depèn el món modern. Avui en dia, el poder militar, econòmic i geopolític es basa en xips de computadora. Pràcticament tot, des de míssils fins a microones, des de telèfons intel·ligents fins al mercat de valors, funciona amb semiconductors. Tal com revela Chip War, la Xina, que gasta més diners important xips que qualsevol altre producte, està invertint milers de milions en una iniciativa de construcció de xips per prendre el lideratge als EUA. El que està en joc no és només la prosperitat econòmica dels Estats Units, sinó també la seva superioritat militar.

El mundo está en venta

Javier Blas i Jack Farchy (2022)

Les empreses encarregades de la compravenda de matèries primeres mouen 17 bilions de dòlars a l’any: un terç de l’economia global. No obstant, poques vegades ens aturem a pensar qui són i d’on procedeixen aquestes matèries primeres. Javier Blas i Jack Farchy treuen a la llum un dels aspectes menys coneguts de la globalització: les activitats de les empreses que compren, acumulen i venen els recursos del planeta. Aquesta és la història d’un petit grup d’empresaris que s’han convertit en els principals actors de l’economia internacional. Van ajudar Saddam Hussein a vendre el seu petroli, van finançar les forces rebels durant la Primavera Àrab, i van permetre que Vladímir Putin esquivés estrictes sancions econòmiques. Desconeguts, apolítics i amb contactes a totes les esferes se salten embargaments, lleis i conflictes amb l’objectiu de mantenir a la població d’Occident alimentada i les estanteries dels comerços plenes.

The Titanium Economy

Asutosh Padhi, Gaurav Batra i Nick Santhanam (2022)

Moltes de les empreses més rentables i de més ràpid creixement dels Estats Units són empreses de les quals segurament mai hàgim sentit parlar, com HEICO, Trex i Casella. Aquestes formen part d’un sector conegut com tecnologia industrial que ofereix un futur brillant per als treballadors, consumidors i inversors. Es dediquen a la fabricació d’una gamma de productes –per exemple peces aeroespacials o fusta de plàstic reciclada– que silenciosament formen part de la columna vertebral de les indústries més grans dels EUA. En una era d’inestabilitat, la tecnologia industrial és la pedra angular del nostre futur econòmic. Els autors revelen l’“economía de titani”, un sector industrial modern i reinventat amb llocs de feina locals ben remunerats, preus d’accions a l’alça i infraestructura crítica, i dissipen el mite que el millor de la manufactura estatunidenca ha quedat enrera.

La era de la resiliencia

Jeremy Rifkin (2022)

L’era del progrés, a tots els efectes, ha acabat. Davant la crisi climàtica, la raça humana necessita repensar-ho tot. La comunitat empresarial, el govern, el món acadèmic i el públic en general han començat a parlar de “resiliència” arran de la pandèmia de la COVID i el canvi climàtic, però ningú pot assegurar totes les maneres en què aquesta transformació fonamental afectarà les nostres vides. Rifkin assenyala que podem afirmar que l’era del progrés, dominada pel dogma de l’eficiència, ha de donar pas a l’era de la resiliència, en què l’adaptabilitat sigui la nova màxima. Afortunadament, apunta, una generació més jove ha començat a estendre l’impuls empàtic més enllà de la nostra pròpia espècie per incloure als nostres semblants, els quals són part de la nostra família evolutiva.

Cómo resolver problemas públicos

Beth Simone Noveck (2022)

L’auge de les xarxes socials i la presència constant en línia està canviant la naturalesa del compromís cívic i la participació política dels més joves. Els principals desafiaments als quals s’enfronten les societats –des de la desigualtat i el racisme sistèmic fins al canvi climàtic– no poden resoldre’s amb les eines d’antany. Beth Simone Noveck ens ensenya com hem d’aprofitar la tecnologia digital, les dades i el coneixement col·lectiu de les nostres comunitats per dissenyar solucions als problemes contemporanis. Tot sovint es produeix una bretxa entre la idea i la implementació, però “tenim a les nostres mans les eines necessàries per resoldre els problemes més greus de la democràcia”, assenyala Noveck. L’autora proporciona una guia pràctica per a servidors públics, líders comunitaris, estudiants i activistes amb la finalitat de poder abordar amb major eficàcia i equitat els problemes del segle XXI.

Megathreats

Nouriel Roubini (2022)

Conegut com Dr. Doom fins que les seves advertències sobre la crisi de 2008 es van fer realitat, Roubini publica en aquest llibre prediccions més aterridores. L’autor recull deu amenaces superposades i interconnectades que, per la seva gravetat, anomena megaamenaces, cadascuna de les quals amplia potencialment la resta. Des de la pitjor crisi del deute que hàgim vist mai, fins a governs que injecten massa diners i provoquen inflació, fronteres bloquejades per als treballadors i mercaderies, el sorgiment d’una nova competència de superpotències entre la Xina i els EUA, les pandèmies, el canvi climàtic que colpeja directament a les ciutats més poblades, l’amenaça als empleats provinent de la intel·ligència artificial… Ens enfrontem a deu causes de desastre. Això fa que ens dirigim cap a una Gran Estanflación que farà que la dècada de 1970 sembli moderada. Per evitar-ho cal recuperar el sentit i actuar ara.

La revolución de la proximidad

Carlos Moreno (2023)

Als espais urbans es concentren els grans reptes del desenvolupament de la humanitat. Davant el triple desafiament ecològic, econòmic i social al qual ens enfrontem, Carlos Moreno proposa replantejar la ciutat a partir de l’ús, la proximitat i la supressió dels desplaçaments. El que ha anomenat “la ciutat dels quinze minuts” suposa una altra manera de viure, de consumir, de treballar, d’estar a la ciutat; implica repensar la manera de desplaçar-se, de recórrer l’espai, d’explorar-lo, de descobrir-lo. La ciutat dels quinze minuts busca recuperar el caràcter multipolar de les urbs, apropar els serveis a la gent, donar més importància al local, recuperar els vincles de veïnatge, sortir de l’estatus social imposat pel món del treball i guardar les distàncies amb aquella ciutat lliurada als cotxes per recuperar l’amor pels espais. La ciutat multicèntrica vol recuperar el caràcter particular i l’esperit de cada ciutat i oferir l’ocasió de reprendre el control del temps.

Etiquetes: Sant Jordi