07-05-2015
El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona ha presentat el passat 7 de maig l’estudi “La innovació tecnològica a la RMB: localització i tecnologia de les patents europees”, que esdevé el Quadern número 12 del Pacte Industrial. La presentació s’ha celebrat a l’auditori del Col·legi d’Economistes de Catalunya en el marc d’una taula rodona sobre innovació que ha comptat amb la participació de Carles Ruiz, president del Comitè Executiu del Pacte Industrial i alcalde de Viladecans; Julià Manzanas, economista i vicepresident de la Comissió d’Economia del Coneixement i Innovació del Col·legi d’Economistes de Catalunya; Jordi Roig, president de la Comissió d’Innovació del Pacte Industrial i representant de PIMEC; Toni Vilajoana, gerent de Propietat Intel·lectual i Valorització d’Indo Optical, i Vittorio Galletto, cap de l’Àrea d’Economia de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i director de l’estudi del Pacte Industrial.
L’objectiu d’aquest estudi és classificar i mapificar l’activitat d’innovació tecnològica que es registra a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona utilitzant com a indicador les patents europees, amb el propòsit de contribuir a millorar el disseny de polítiques públiques de suport a la innovació. L’estudi, que considera les dades agregades per al període 2005-2012 , ha classificat les patents en cinc sectors tecnològics –química, enginyeria mecànica, electricitat-electrònica, instruments i altres sectors– i les ha localitzat en diversos mapes.
El pes de Barcelona i la seva regió metropolitana
En el territori de la RMB, durant el període 2005-2012 es van registrar 2.677 patents europees segons adreça de l’inventor i 2.373 segons adreça del sol·licitant, que representen més del 80% del total de Catalunya i gairebé un terç del total d’Espanya. Tot i això, l’estudi mostra que la resta d’Espanya estaria evolucionant millor que Catalunya i la RMB en termes de patents europees.
El municipi de Barcelona és el que registra la major quantitat de patents (961 patents), com es podia esperar pel seu pes poblacional i pel fet que moltes empreses tenen la seu situada a Barcelona. A més, a Barcelona es localitzen molts centres universitaris de recerca i centres tecnològics, tant privats com públics, amb un paper innovador també destacat. Altres municipis destacats són Sant Cugat del Vallès (185 patents), Martorell (87 patents), Cerdanyola del Vallès (86 patents) i Terrassa (83 patents). Ara bé, en posar en relació el nombre de patents per municipi amb la seva respectiva població, s’observa com Barcelona deixa de ser el municipi més destacat (597 patents per milió d’habitants) i és superat per municipis més petits però amb establiments d’empreses destacades com Palau-solità i Plegamans (4.394 patents / milió d’habitants), Sant Just Desvern (4.213 patents / milió d’habitants) o Martorell (3.305 patents / milió d’habitants).
L’especialització tecnològica de la RMB
Respecte a l’especialització tecnològica de les patents, a la RMB destaca clarament el sector de la química, seguit de l’enginyeria mecànica. Més específicament, per camps tecnològics destaquen els productes farmacèutics i els productes orgànics elaborats –amb un pes superior al 50% del conjunt d’Espanya– en el sector de la química, i el de transport en el cas de l’enginyera mecànica.
L’especialització tecnològica de la RMB és diferent a la de la resta d’Espanya, on predomina l’enginyeria civil –construcció i obres públiques–, seguida pels sectors de l’enginyeria mecànica (transport), la química (productes farmacèutics) i l’electricitat-electrònica (comunicació digital). Tant l’especialització tecnològica de Barcelona com la d’Espanya també són lleugerament diferents de l’especialització tecnològica mundial, on l’especialització sectorial dominant és l’electricitat-electrònica, amb un pes destacat de la tecnologia informàtica, seguit pel sector químic i l’enginyeria mecànica.
La patent europea com a font de competitivitat internacional
S’observa la coincidència entre els principals sectors exportadors (la fabricació de vehicles, la indústria química i la fabricació de productes farmacèutics) i els principals camps tecnològics de les patents europees, com els productes farmacèutics i altres productes químics, i la tecnologia del transport de l’enginyeria mecànica i la tecnologia mèdica. És a dir, en aquestes activitats la innovació de tipus tecnològica i, en conseqüència, els esforços en recerca i desenvolupament, es demostren com a una font de competitivitat internacional de les empreses.
Tres propostes per orientar les polítiques públiques
1. L’impuls de la competitivitat requereix que les institucions locals facilitin l’accés de les empreses a fonts per finançar els costos de registre de patents.
En general, les institucions locals haurien de facilitar el contacte amb entitats amb capacitat de finançament, no només entitats financeres, sinó també d’altres inversors interessats en finançar la innovació i noves empreses de ràpid creixement.
2. Les administracions locals tenen un paper clau per liderar i impulsar el desenvolupament de xarxes de col·laboració entre empreses i centres de creació de coneixement.
És necessari que l’administració desenvolupi un rol d’impulsor de xarxes de col·laboració entre empreses com a forma de superació de les limitacions que imposa la relativa petita dimensió empresarial. A més, cal que aquestes xarxes de col·laboració no es limitin a posar en contacte les empreses sinó que els centres de creació de coneixement, especialment les universitats, i els centres tecnològics hi estiguin plenament involucrats. L’administració local hauria d’exercir un rol de lideratge i d’impuls especialment en els casos en què les xarxes empreses-centres de coneixement no es creïn de manera espontània, per tal de vèncer les reticències i superar els costos inicials percebuts per les empreses.
3. Preparant l’administració local per a una estratègia d’especialització intel·ligent del territori.
Finalment, és important tenir en compte el nou enfocament estratègic que des de la Comissió Europea es vol implantar en el període 2014-2020 respecte al repartiment dels Fons Estructurals. En els criteris de repartiment dels fons dedicats a R+D+I es donarà prioritat als sectors en què cada regió mostra un avantatge competitiu, el que es denomina “estratègia d’especialització intel·ligent”. L’especialització intel·ligent implica identificar les característiques i actius més destacats de cada territori, subratllar els seus avantatges competitius i reunir els actors locals al voltant d’una visió del seu futur que tendeixi cap a l’excel·lència. L’existència i la validació per part de la Comissió Europea d’aquestes estratègies locals és una condició ex ante per a l’accés als Fons Estructurals (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) en l’àmbit de la R+D+I en el període 2014-2020. Això vol dir que es potencia un enfocament del tipus bottom-up, en què les prioritats estratègiques en l’àmbit de la recerca i la innovació s’identifiquen a nivell local i, per tant, el paper de les administracions locals ha de ser clau.
En aquest treball s’identifica clarament quin és el perfil tecnològic d’excel·lència de la Regió Metropolitana de Barcelona, cosa que suposa un punt de partida vàlid perquè les institucions locals al territori puguin dissenyar una estratègia d’especialització pròpia de recerca i d’innovació i, per tant, de futur intel·ligent.
Etiquetes: Innovació, Patents, Política industrial, Quaderns del Pacte Industrial