01-10-2012
El terme “política industrial” és en si mateix divisiu. La política industrial ha estat sovint criticada i és vista per molts com una forma d’intromissió dels governs, limitant el lliure mercat i afavorint certs interessos establerts dels lobbies més poderosos, minant la lliure competència i obrint una porta al proteccionisme.
Actualment, però, el debat sobre la necessitat dels governs d’utilitzar-la per estimular noves fonts de creixement és plenament vigent. Està revifant l’interès per la política industrial, com a eina de suport i de foment, fent polítiques més estratègiques, allunyant-se de les formes més tradicionals de política industrial com les subvencions o la promoció de “campions nacionals”. Un bon exemple d’aquests tipus d’intervenció estratègica és l’estímul de l’ús d’energies renovables. Els governs poden jugar un rol estratègic en el desenvolupament regional amb la promoció de clústers o per a superar fallides de mercat.
L’OECD Observer recomana, per tal de d’assegurar una bona política industrial, evitar l’inèrcia d’adreçar-se a empreses concretes. S’hauria de fer front a qüestions com l’escassetat de personal qualificat i els efectes en la cadena de subministrament, promoure la rendició de comptes, assegurar l’accés del públic i fomentar l’avaluació. En resum, un bon disseny, competència i supervisió com a una fórmula d’èxit per a polítiques industrials prudents/raonables.
Etiquetes: Mobilitat, Política industrial